Author: Estefania
•12:59

dijous 1 d'octubre del 2009

Vam fer una prova lingüistica.

___________________________________________________________________________________________________


dimarts 13 d'octubre del 2009

LA DESCRIPCIÓ (Models)

Vam començar la sessió escoltant diferents cançons, i després apuntavem els adjectius que ens suggerissin i al final de tot, els vàrem posar en comú.

1- El gripau blau - Ara va de bo
ADJECTIUS: felicitat, inocència, infantesa, jocs, llibertat
2- Lila - Whiskyn's
ADJECTIUS: ritme, vitalitat, rellotge aturat (el temps no et canvia)
3- Pedro Navaja - Gato Pérez
ADJECTIUS: tranquil·litat, salsa, dansa, musicalitat, vida
4- Com un puny - Raimon
ADJECTIUS: tristesa, soledat, distància
5- Nit de Sant Joan - Sisa
ADJECTIUS: festa, danses, foc

També vam treballar la poesia visual de Joan Brossa:

A continuació la Imma ens va llegir dos poemes:

Gernika

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones
triaven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El repertori
era una mica limitat, perquè era temps de guerra.

Era dia de mercat.
Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra,
dos quarts de sobte, del cel, d'on vénen, diuen, els àngels i els ocells,
queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre s'havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia.
Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat.
Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix.
I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta nou ferits.
Quina gesta, senyors, qina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l'espera.
No habitaven als Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades?
I l'arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus.
I encara no ressuscitat.

JOSEP PALAU I FABRE

Si parlo dels teus ulls
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

MIQUEL MARTÍ I POL


Vam treballar també els contes, amb un àudio Abiyoyo de Xesco Boix. Aquest autor és mort actualment, però en la seva època va tenir molt d'èxit.


Per acabar la sessió vam veure un vídeo clip de l'anunci de l'Estrella Damn (Summercat), que en aquest cas, s'utilitzen imatges i música en la situació descriptiva.


This entry was posted on 12:59 and is filed under . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

0 comentaris: