2- "la importància socialitzadora que les famílies i les institucions atribueixen a la televisió i a la resta de mitjans audiovisuals de masses” i reclama una resposta educativa que:
- ensenyi sobre els mitjans - incorpori l’anàlisi crítica i la producció creativa - promogui l’esperit de comunitat i de responsabilitat social, així com l’autonomia personal.

Tot això s'està duent a terme per tal d'evitar l'analfabetització mediàtica.

• Primer anunci: Danone

• Segon anunci: Galerias

Anàlisi d'un anunci:

No sé exactament que és el que té aquest anunci però sempre que el miro acabo amb un somriure a la cara. El conjunt de la música que ho ambienta, els actors, amb la dolçura de la noia i la sensibilitat del noi amb la seva frase final, fa que aquest anunci sigui encantador.

A les 2 primeres escenes ( la noia a l'habitació amb el gos i la noia caminant pel carrer sota la pluja ) hi ha molt poca llum, són escenes fosques, cosa que transmet tristesa i soledat. Són plans generals, en la primera escena tota l'habitació, ella i el gos i en la segona escena el carrer amb edificis i altres persones.

A la tercera escena la noia arriba a un bar-gelateria, aleshores hi ha més lluminositat cosa que fa que no sigui tant apagat i trist com les escenes anteriors. Fins aquí tot són plans generals fins que la noia parla amb el que noi que aten a la clientela, que aleshores es mostra tot en un primer pla enfocant per separat al noi i la noia segons van parlant. La noia demana un gelat i quan el noi li fa es mostra en un pla detall el gelat i la cullaradeta. A partir d'aquí sona una cançó tranquil·la, que desperta un toc de sensualitat. El noi li prepara el gelat i li dona i una vegada el té a les mans hi ha un canvi d'escena i surt la noia assentada en un sofà en primer plà i després en plà general menjant-se el gelat, i en un lloc bonic i agradable on es veu el cel.

Hi ha dos personatges principals i únics, la noia i el noi. La noia interpreta molt bé el paper, però durant l'anunci podriem dir que evoluciona, primer ens mostra que esta trista, apagada, malhumorada no se sap perquè, però una vegada arriba a la gelateria i demana el gelat al noi, una vegada el té, aquest paper de noia trista canvia de cop i es mostra alegre i satisfeta. El paper del noi, molt sensible, al veure que la noia no està d'humor amb les seves tendres paraules "tienes una sonrisa muy bonita" li canvia completament el dia a la noia.

Aquí teniu el diàleg que es mostra:

Lugar del rodaje: Teatro Häagen Dazs Calderón - Madrid
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
- Hola
- Hola. Quería un helado con sabor a “hoy no quiero hablar con nadie”
- ¿Mediano o grande?
- Grande [... comença una cançó: Russian Red - Nice Thick Feathers ]
- Esto no es lo que te he pedido
- Ya, es sabor a “tienes una sonrisa muy bonita”
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Quan la noia ens diu: -.... con sabor a " hoy ... nadie", ens fa entendre que no està d'humor o que té un mal dia. El noi veient aquesta contestació li segueix el rollo i li dona qualsevol gelat i ella li diu: -Esto...pedia, i ell acava la conversa amb "tienes una sonrisa muy bonita" cosa que fa que la noia somrigui i vegi el dia d'una altre manera, i canvií aquesta actitud que té.

La marca publicitària que s'anuncia és Häagen Dazs.

Trobo que Häagen Dazs ha tingut una manera molt original d'anunciar els seus productes utilitzant aquest tipus d'anunci. Ha tingut molt d'èxit entre l'audiència i com molts diuen, en realitat no té res, però alhora molt, perquè té una manera insultant de cridar l'atenció.

Quan acava l'anunci diu:
"sabores que se inspiran en ti"
Suposo que quan utilitza aquest tòpic es refereix a que no hi ha uns sabors establerts, sinó que per a cada persona hi ha el seu personalitzat i també com dient que si no estàs d'humor un gelat Häagen Dazs et canviarà el dia radicalment i et farà veure les coses d'una altra manera. I per acabar, repetir el que he dit anteriorment, a banda de que m'agrada moltíssim, trobo que aquests anunci és fascinat i inesperat i és una manera molt tendre d'anunciar un gelat.

>Galerías Preciados:

Vam comentar diferents aspectes sobre el video.

• Lluminositat: utiliza colors càlids, llum recollida i a mesura que ens anem apropant a la sortida és més groga.


• El vídeo és amb càmera lenta.


• Música: sona un vals, va augmentat el tempo i crexendo.


• Podem observar com els nens juguen, salten, s'estiren la roba entre ells, i amb això podem interpretar que la roba és resistent.

>Seat Altea XL, Oh Brother

Per finalitzar la sessió la Imma ens va explicar el Procés de la Composició Escrita, model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981:

1- Situació de comunicació: elements externs a l’escriptor
Va incorporar un component actitudinal ( inclou actituds i emocions )
2- El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure.
3- Memòria a llarg termini: inclou tots els coneixement que l’escriptor té enregistrats en el seu cervell i sobre l’….. Són les diferents estructures del text.
4- Procés d’estructura: fer plans, redactar i revisar.
5- Control: mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actua cadascun d’aquests 3 subprocessos.

MAPA CONCEPTUAL

Un mapa és una il·lustració que mostra relacions entre conceptes.
Parlem de mapa en quant:

• Està dividit en zones.
• És jeràrquic.

Parlem de conceptes en quant:

• Mostra els conceptes.
• Mostra la relació entre ells mitjançant les paraules nexe.

Faciliten l’aprenentatge. Al crear els mapes els alumnes:

• Ordenen les idees.
• Cerquen i extreuen relacions.
• Llegeixen i entenen continguts.
• Mostren el nivell de comprensió.
• Assoleixen nivells superiors que sense mapes.

Faciliten el coneixement:

• Permeten expressar coneixements personals.
• No estan lligats a un tipus d’expressió escrita que “lliga” certs aprenentatges.

Són eines de comunicació:

• Són fàcils i ràpids de percebre.
• La seva correcció és ràpida i senzilla.
• Hi ha una gran possibilitat de compartir-los.
• Es poden afegir comentaris i crear versions.

Aquí tenim un mapa conceptual sobre l'Internet que vam dur a terme a la sessió:

PRÀCTICA 2: Reflexió sobre el concepte d'hipertext i els canvis en les formes de pensar

Què és l'hipertext?

És difícil definir en que consisteix i varis experts en el tema tenen diferents punts de vista:

Segons Theodore Holm Nelson en el seu llibre " Literary Machines " ho va definir com una lectura no secuencial i així:

"Hipertexto es la presentación de información como una Red de nodos enlazados a través de los cuales los lectores pueden navegar libremente en forma no lineal. Permite la coexistencia de varios autores, desliga las funciones de autor y lector, permite la ampliación de la información en forma casi ilimitada y crea múltiples rutas de lectura”.

Segons Michael Bieber, ho defineix com un concepte de Inter - relacionar (enllaçar) peçes d'informació i utilitzar aquests enllaços per accedir a altres peçes de informació relacionades (un element de informacio pot ser desde una simple idea fins tot un document). L'hipertext és una colecció o una Red de peçes que estan Inter-relacionades o enllaçades.

Molta gent considera que els termes Hipertext i Hipermèdia són sinònims. El concepte d'Hipertext es refereix a elements de text relacionats, mentres que Hipermèdia, que és un acrònim que combina la paraula Hipertext i Multimèdia; inclueix relacions entre elements de qualsevol tipus de medi (text, imatges, sons, animacions...). Els conceptes són idèntics, però l'Hipertext és més díficil de posar-lo en un medi no textual.

Packer i Jordan (2001) havien parlat de cinc processos que tenien lloc simultàniament i que poden donar pas a un nou model de comunicació, a una nova cultura:

1. Integració: combinació de formes artístiques i tecnologia en una forma híbrida d'expressió.
2. Interactivitat: capacitat de l'usuari per manipular i influir directament sobre els mitjans de comunicació a partir de la seva activitat.
3. Hipermèdia: lligam entre diferents elements comunicatius.
4. Immersió: la capacitat d'entrar en la simulació d'un entorn tridimensional (+/- suspensions of disbelief).
5. Narrativitat: estratègies formals i estètiques que deriven dels conceptes esmentats i que donen lloc a formes i presentacions no lineals.

ALGUNES DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS HIPERTEXTS:

• No és lineal.
• És interactiu
• Permet a l'autor oferir un context ric en informació relacionada segons les seves idees principals.
• Permet al usuari llegir, co-escriure i ententre la informació més efectivament.
• Si no està ben estructurat o si l'usuari no ha desenvolupat les competències adequades, es pot desorientar fàcilment.
• Et permet seleccionar els temes d'interès.

USOS DELS HIPERTEXTOS

• Material de referència general o especialitzat.
• Qualsevol material que es pugui dividir en segments (continguts) curts i autònoms.

OPINIÓ PERSONAL

Avui en dia l'ús de l'internet és bestial. Cada vegada s'inverteix més temps en navegar per la red, ja sigui per llegir notícies, revisar els correus, mirar vídeos, escoltar música... Tot això ha fet que deixem de banda molts altres medis, com escoltar la ràdio o llegir el diari, que antigament es feia o fins i tot escriure cartes per comunicar-se amb la gent, cosa que ara, la gent es conforma apretant una tecla de mòbil o fent un clic amb l'ordinador per enviar un missatge. Alguns diuen que en un futur totes aquestes tecnologies substituiran els antics medis.

Nicholas G. Carr és un expert en les TIC assegura que ja no pensa com avans. I això li passa sobretot quan llegeix, ens explica que avans era capaç d'agafar un llibre i endinsar-se la lectura, però ara només aguanta uns quants paràgrafs. Es desconcentra, està inquiet i aleshores busca altres coses que fer. De fet, a mi em passa el mateix que ell, avans tenia el costum de llegir en el meu temps llibre, ara, si llegeixo un llibre és perque me l'encomanin sinó, quan tinc temps lliure lo primer que faig és agafar l'ordinador i navejar.

Carr diu: "Creo que la mayor amenaza es su potencial para disminuir nuestra capacidad de concentración, reflexión y contemplación. Mientras Internet se convierte en nuestro medio universal, podría estar readiestrando nuestros cerebros para recibir información de manera muy rápida y en pequeñas porciones. Lo que perdemos es nuestra capacidad para mantener una línea de pensamiento sostenida durante un periodo largo".

• Elements multimèdia
• Botó d'acció
• Intervals de temps: hi ha objectes que apareixen i després desaparèixen , és a dir, tenen un recorregut d'anada i després de tornada.
• Efectes: hi ha diferents tipus de desplaçaments, ja siguin predissenyats o personals.
• Àudio durant tota la presentació.

El dijous vam fer una sessió intensa de teoria i vam treballar el Codi Escrit i Oral, prèviament havíem fet una síntesi d'un dossier que ens va donar l'Imma i per tant la classe podia ser més dinàmica i ràpida. A continuació us faig una breu síntesi sobre els conceptes més importants que hem treballat

• Diferències contextuals

• Diferències textuals

L'Estatus de l'escrit segons Vigner:

• Escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.


• Escrit, codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial.


• Escrit, llengua: l'oral i l'escrit són autònoms.

L'Estatus de l'escrit segons Scinto:

També vam definir els 4 processos bàsics de la comunicació (que són d'un altre tema):
Escriure: és el procés a través del qual es produeix un escrit significatiu. Escriure va molt més enllà que posar unes lletres. Es posa èmfasis en:

• els aspectes formals (cal·ligrafia, aspectes d’espai)
• els aspectes lingüístics (lèxic, morfologia…)
• els aspectes discursius (estudiar el procés de composició i característiques i els diferents tipus de text.

Segons la funció triarem un text o un altre també segons les seves característiques.

Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: és comprendre un misatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció del significat i interpretació d’un discurs pronunciat oralment.

Que demana? ......

• paper actiu i participatiu
• respecte per l’emissor i les seves idees
• ser objectiu per entendre que ens diu l’altre.

Un bon oient sap descobrir quins objectius té l’orador , a més a més, sap descobrir les idees principals de qui parla, i a més a més, sap reaccionar a aquest missatge i parla quan acaba l’orador.