Author: Estefania
•11:47
A l'última sessió de Gitic vam endinsar-nos en l'expressió audiovisual. Vam començar la classe amb una petita introducció al llenguatge audiovisual veient una presentació del capítol I del llibre Vídeo y educación, de Joan Ferrés. Aqui la teniu:



Tot seguit vam veure un seguit de vídeos sobre els recursos expressius del llenguatge audiovisual:






Després de comentar diferents aspectes sobre el llenguatge visual ens vam posar per grups per començar a fer el treball.

Pràctica 1: Exercici d'expressió audiovisual a partir d'una història
El treball consisteix en grabar una història per explicar el canvi dels sentiments entre dos personatges que inicialment són molt amics i que al cap d'un temps han perdut la seva amistat.
Primer de tot vam fer la creació del guió:

(Pantalla negra. Sona el timbre).
Surt la Estefania esperant a la porta de la casa de Marta.
Se sent el soroll de les escales mentre la Estefania espera.
La Marta es vesteix i se'n van juntes a comprar els preparatius per la seva festa d'aniversari.
Se'n van a casa, i a l'Estefania la truca una amiga per dir-li que hi ha una festa universitària on va el noi que li agrada el mateix dia que la festa de la seva amiga.
La Estefania truca a la Marta i li diu que no pot assistir a la seva festa perquè se'n va amb els seus pares de viatge.
(Pantalla negra). Surt la noia arreglant-se una mica trista perquè la seva millor amiga no ve.
No obstant, les altres amigues l'animen a la seva festa.
Algú truca a la Marta per dir-li que l'Estefania està a la festa universitària de no se on. (música de fons).
La Marta li envia un sms a l'Estefania dient-li: "Ets una mentidera. No em parlis mai més"Al dia següent, a la universitat no es parlen.
Després de fer el guió un altre dia ens vam ajuntar tots els components del grup i vam grabar les diferents escenes de la història.
Author: Estefania
•4:12
El dimarts 27 de novembre a Comunicació Oral Escrita i Digital vam fer una galeria fotogràfica. Cadascú va fer el seu projecte i els vam penjar a l'aula, aleshores un per un l'exposàvem.






Qui ets, tú?


És una noia de divuit anys, jove, tendre i guapa. És una persona molt activa i energètica. Tot i que ens acavem de conèixer la considero extrovertida, crec que no té cap mena de problema alhora de comunicar-se amb els altres. Amiga dels seus amics, t'escolta, t'apoia i t'aconsella en qualsevol moment, és una noia que s'aboca a les seves amistats i farà el possible per ajudar-te. Molt atenta en tots els aspectes. Mostra ser tranquil·la, o com a minim o intenta, i és una persona organitzada, sempre vol portar el control de tot, que no s'escapi res!

És noia alegra, sempre té un somriure a la cara, i el destaca amb els seus llavis carnosos, sovint pintats d'algun color cridaner. Té uns ulls molt grans, considero que són molt característics d'ella.

Cada dia et vindrà vestida d'una manera diferent però això és el que la fa diferent dels altres, ella crea el seu propi estil, fa el que vol, sense pensar en que diran els altres, i això és el que la caracteritza encara més. Tot un món per descobrir, com cada persona, i que dia a dia anirem compartint.

Fins aqui la descripció de la meva companya Audrey.




Author: Estefania
•4:10
PRÀCTICA 1: Anàlisi d'un anunci

A l'última classe de GITIC, primer de tot vam comentar diferents conceptes sobre l' Educació mediàtica i després vam treballar amb diferents anuncis i els vam analitzar.

Conceptes sobre l'EDUCACIÓ MEDIÀTICA:

-Quan la comunicació concep l'aplicació dels medis i la tecnologia en l'acció educativa, afavoreix un procés de reflexió personal.
-Ajuda en la formació de valors, hàbits, coneixements i actituds, cosa que promou el desenvolupament personal.
-És el procés d'ensenyar i aprendre dels medis de comunicació, tenint com a resultat una alfabetització mediàtica, cosa que implica "llegir i escriure" els medis.
-Promou la interacció i valoració dels continguts dels medis de comunicació.

Avui en dia es sol reivindicar la necessitat d’incorporar l’educació en mitjans audiovisuals al currículum escolar. Es té l’objectiu de dotar les persones d’instruments per comprendre, amb rigor i de forma crítica, els missatges que consumeixen, i de proporcionar-los els recursos necessaris per produir textos o discursos adients a les diferents situacions de comunicació, és a dir, de fer un lloc al currículum per abordar els audiovisuals com a objecte d’estudi.
1- Diversos autors només consideren educació en mitjans aquella que té a veure amb l’ensenyament i l’aprenentatge sobre els mitjans. Des d’aquesta postura, es fa una clara distinció entre educar en mitjans i usar la tecnologia audiovisual com a recurs didàctic perquè es corre el risc de fer-ne un ús exclusivament instrumental, que mostri els mitjans com a eines neutrals (transparents) al servei de la «informació».

2- "la importància socialitzadora que les famílies i les institucions atribueixen a la televisió i a la resta de mitjans audiovisuals de masses” i reclama una resposta educativa que:
- ensenyi sobre els mitjans - incorpori l’anàlisi crítica i la producció creativa - promogui l’esperit de comunitat i de responsabilitat social, així com l’autonomia personal.

Tot això s'està duent a terme per tal d'evitar l'analfabetització mediàtica.

Conceptes bàsics sobre els Mitjans de Comunicacio de Masses

-S'adreçen a una audiència indiscriminada.
-Són empreses basades en l'economia de consum.
-Creen una falsa il·lusió de realitat.
-Utilitzen el llenguatge audiovisual (domina l'emoció per sobre del raonament )
Exemples: la televisió, la ràdio, la premsa, la publicitat, l'Internet...

Funció dels Mass Media
-Difonen coneixements
-Provoquen experiències vicàries
-Proposen models
-Transmeten valors
-Influeixen en la socialització


Anuncis mostrats a classe:
  • Primer anunci: Danone

  • Segon anunci: Galerias





Anàlisi d'un anunci:

No sé exactament que és el que té aquest anunci però sempre que el miro acabo amb un somriure a la cara. El conjunt de la música que ho ambienta, els actors, amb la dolçura de la noia i la sensibilitat del noi amb la seva frase final, fa que aquest anunci sigui encantador.



A les 2 primeres escenes ( la noia a l'habitació amb el gos i la noia caminant pel carrer sota la pluja ) hi ha molt poca llum, són escenes fosques, cosa que transmet tristesa i soledat. Són plans generals, en la primera escena tota l'habitació, ella i el gos i en la segona escena el carrer amb edificis i altres persones.

A la tercera escena la noia arriba a un bar-gelateria, aleshores hi ha més lluminositat cosa que fa que no sigui tant apagat i trist com les escenes anteriors. Fins aquí tot són plans generals fins que la noia parla amb el que noi que aten a la clientela, que aleshores es mostra tot en un primer pla enfocant per separat al noi i la noia segons van parlant. La noia demana un gelat i quan el noi li fa es mostra en un pla detall el gelat i la cullaradeta. A partir d'aquí sona una cançó tranquil·la, que desperta un toc de sensualitat. El noi li prepara el gelat i li dona i una vegada el té a les mans hi ha un canvi d'escena i surt la noia assentada en un sofà en primer plà i després en plà general menjant-se el gelat, i en un lloc bonic i agradable on es veu el cel.

Hi ha dos personatges principals i únics, la noia i el noi. La noia interpreta molt bé el paper, però durant l'anunci podriem dir que evoluciona, primer ens mostra que esta trista, apagada, malhumorada no se sap perquè, però una vegada arriba a la gelateria i demana el gelat al noi, una vegada el té, aquest paper de noia trista canvia de cop i es mostra alegre i satisfeta. El paper del noi, molt sensible, al veure que la noia no està d'humor amb les seves tendres paraules "tienes una sonrisa muy bonita" li canvia completament el dia a la noia.

Aquí teniu el diàleg que es mostra:

Lugar del rodaje: Teatro Häagen Dazs Calderón - Madrid
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
- Hola
- Hola. Quería un helado con sabor a “hoy no quiero hablar con nadie”
- ¿Mediano o grande?
- Grande [... comença una cançó: Russian Red - Nice Thick Feathers ]
- Esto no es lo que te he pedido
- Ya, es sabor a “tienes una sonrisa muy bonita”
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Quan la noia ens diu: -.... con sabor a " hoy ... nadie", ens fa entendre que no està d'humor o que té un mal dia. El noi veient aquesta contestació li segueix el rollo i li dona qualsevol gelat i ella li diu: -Esto...pedia, i ell acava la conversa amb "tienes una sonrisa muy bonita" cosa que fa que la noia somrigui i vegi el dia d'una altre manera, i canvií aquesta actitud que té.

La marca publicitària que s'anuncia és Häagen Dazs.

Trobo que Häagen Dazs ha tingut una manera molt original d'anunciar els seus productes utilitzant aquest tipus d'anunci. Ha tingut molt d'èxit entre l'audiència i com molts diuen, en realitat no té res, però alhora molt, perquè té una manera insultant de cridar l'atenció.

Quan acava l'anunci diu:
"sabores que se inspiran en ti"
Suposo que quan utilitza aquest tòpic es refereix a que no hi ha uns sabors establerts, sinó que per a cada persona hi ha el seu personalitzat i també com dient que si no estàs d'humor un gelat Häagen Dazs et canviarà el dia radicalment i et farà veure les coses d'una altra manera. I per acabar, repetir el que he dit anteriorment, a banda de que m'agrada moltíssim, trobo que aquests anunci és fascinat i inesperat i és una manera molt tendre d'anunciar un gelat.

Author: Estefania
•13:19
Dijous 22 d'octubre del 2009

Per començar la sessió vam veure una entrevista a Guillermo Orozco, que és un professor de Comunicació Social de la Universitat de Gualalajara a Mèxic.

En la seva entrevista Orozco ens explica la importància que té la comunicació audiovisual avui en dia. Segons Orozco qui té la responsabilitat d’educar és l’escola i la família.
Ens diu que tot el que es faci davant dels nens, ja sigui els pares a casa, o els professors a l’escola, d’una manera o una altre influeix en el nen. Per tant, és fonamental que l’escola i la família treballin conjuntament.

Segons Orozco les imatges, els vídeos i tot lo que és tecnologia complementa la informació que els professors donen als nens, per tant, són eines eficaços. Tot i així, diu que no es el mateix ensenyar directament a través de les tecnologies, es a dir, d’una manera virtual, que ensenyar amb un llibre i de manera directa. Afirma, que tenim la sensació d’aprofitar la tecnologia, però en realitat no.
Es dona el cas de que hi ha alfabetització múltiple en les escoles. Algunes s’han de desenvolupar com la digital, visual.. etc, i s’ha d’arribar a un acord de quines competències hem de desenvolupar per tal de que tots tinguem les matexes possibilitats.

Ens diu que s'hauria de facilitar aquests tipus de mitjans a les aules, però per aconseguir això, necessitem un suport pedagògic i una alfabetització tecnològica.


Jo, com bé ha dit l'Orozco crec que les tecnologies són una eina útil envers a l’educació, però crec que s’ha d’anar amb compte alhora d’utilitzar-les amb els nens i tampoc no abusar-ne. Jo sóc una persona en alguns sentits bastant tradicional, i penso, que com un llapis i un paper per aprendre, no hi ha res millor. És evident, que una imatge, un esquema o un vídeo a la pantalla de l’ordinador per complementar la informació que la professora ensenya, facilita l’aprenentatge, però arribar a l’extrem de suprimir un llibre per un PDF a l’ordinador, no és pas el mateix. Als nens se’ls hi ha d’anar atribuint la informàtica, però tampoc cal arribar al punt de dependre només d’ella, perquè no sempre és del tot segura i eficaç.


A continuació vam treballar amb anuncis i els vàrem analitzar:

>Galerías Preciados:


Vam comentar diferents aspectes sobre el video.

  • Lluminositat: utiliza colors càlids, llum recollida i a mesura que ens anem apropant a la sortida és més groga.

  • El vídeo és amb càmera lenta.

  • Música: sona un vals, va augmentat el tempo i crexendo.

  • Podem observar com els nens juguen, salten, s'estiren la roba entre ells, i amb això podem interpretar que la roba és resistent.


>Seat Altea XL, Oh Brother



Per finalitzar la sessió la Imma ens va explicar el Procés de la Composició Escrita, model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981:

1- Situació de comunicació: elements externs a l’escriptor
Va incorporar un component actitudinal ( inclou actituds i emocions )
2- El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure.
3- Memòria a llarg termini: inclou tots els coneixement que l’escriptor té enregistrats en el seu cervell i sobre l’….. Són les diferents estructures del text.
4- Procés d’estructura: fer plans, redactar i revisar.
5- Control: mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actua cadascun d’aquests 3 subprocessos.

Aquí us adjunto l'esquema:



Author: Estefania
•13:19
PRÀCTICA 1: Publicar un mapa conceptual sobre Internet al bloc personal
Ahir vam treballar amb el programa CMapTools i vam aprendre a fer mapes conceptuals.

MAPA CONCEPTUAL

Un mapa és una il·lustració que mostra relacions entre conceptes.
Parlem de mapa en quant:

  • Està dividit en zones.
  • És jeràrquic.

Parlem de conceptes en quant:

  • Mostra els conceptes.
  • Mostra la relació entre ells mitjançant les paraules nexe.

Faciliten l’aprenentatge. Al crear els mapes els alumnes:

  • Ordenen les idees.
  • Cerquen i extreuen relacions.
  • Llegeixen i entenen continguts.
  • Mostren el nivell de comprensió.
  • Assoleixen nivells superiors que sense mapes.

Faciliten el coneixement:

  • Permeten expressar coneixements personals.
  • No estan lligats a un tipus d’expressió escrita que “lliga” certs aprenentatges.

Són eines de comunicació:

  • Són fàcils i ràpids de percebre.
  • La seva correcció és ràpida i senzilla.
  • Hi ha una gran possibilitat de compartir-los.
  • Es poden afegir comentaris i crear versions.

Aquí tenim un mapa conceptual sobre l'Internet que vam dur a terme a la sessió:





PRÀCTICA 2: Reflexió sobre el concepte d'hipertext i els canvis en les formes de pensar

Què és l'hipertext?

És difícil definir en que consisteix i varis experts en el tema tenen diferents punts de vista:

Segons Theodore Holm Nelson en el seu llibre " Literary Machines " ho va definir com una lectura no secuencial i així:

"Hipertexto es la presentación de información como una Red de nodos enlazados a través de los cuales los lectores pueden navegar libremente en forma no lineal. Permite la coexistencia de varios autores, desliga las funciones de autor y lector, permite la ampliación de la información en forma casi ilimitada y crea múltiples rutas de lectura”.

Segons Michael Bieber, ho defineix com un concepte de Inter - relacionar (enllaçar) peçes d'informació i utilitzar aquests enllaços per accedir a altres peçes de informació relacionades (un element de informacio pot ser desde una simple idea fins tot un document). L'hipertext és una colecció o una Red de peçes que estan Inter-relacionades o enllaçades.

Molta gent considera que els termes Hipertext i Hipermèdia són sinònims. El concepte d'Hipertext es refereix a elements de text relacionats, mentres que Hipermèdia, que és un acrònim que combina la paraula Hipertext i Multimèdia; inclueix relacions entre elements de qualsevol tipus de medi (text, imatges, sons, animacions...). Els conceptes són idèntics, però l'Hipertext és més díficil de posar-lo en un medi no textual.

Packer i Jordan (2001) havien parlat de cinc processos que tenien lloc simultàniament i que poden donar pas a un nou model de comunicació, a una nova cultura:

  1. Integració: combinació de formes artístiques i tecnologia en una forma híbrida d'expressió.
  2. Interactivitat: capacitat de l'usuari per manipular i influir directament sobre els mitjans de comunicació a partir de la seva activitat.
  3. Hipermèdia: lligam entre diferents elements comunicatius.
  4. Immersió: la capacitat d'entrar en la simulació d'un entorn tridimensional (+/- suspensions of disbelief).
  5. Narrativitat: estratègies formals i estètiques que deriven dels conceptes esmentats i que donen lloc a formes i presentacions no lineals.

ALGUNES DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS HIPERTEXTS:

  • No és lineal.
  • És interactiu
  • Permet a l'autor oferir un context ric en informació relacionada segons les seves idees principals.
  • Permet al usuari llegir, co-escriure i ententre la informació més efectivament.
  • Si no està ben estructurat o si l'usuari no ha desenvolupat les competències adequades, es pot desorientar fàcilment.
  • Et permet seleccionar els temes d'interès.

USOS DELS HIPERTEXTOS

  • Material de referència general o especialitzat.
  • Qualsevol material que es pugui dividir en segments (continguts) curts i autònoms.

OPINIÓ PERSONAL

Avui en dia l'ús de l'internet és bestial. Cada vegada s'inverteix més temps en navegar per la red, ja sigui per llegir notícies, revisar els correus, mirar vídeos, escoltar música... Tot això ha fet que deixem de banda molts altres medis, com escoltar la ràdio o llegir el diari, que antigament es feia o fins i tot escriure cartes per comunicar-se amb la gent, cosa que ara, la gent es conforma apretant una tecla de mòbil o fent un clic amb l'ordinador per enviar un missatge. Alguns diuen que en un futur totes aquestes tecnologies substituiran els antics medis.

Nicholas G. Carr és un expert en les TIC assegura que ja no pensa com avans. I això li passa sobretot quan llegeix, ens explica que avans era capaç d'agafar un llibre i endinsar-se la lectura, però ara només aguanta uns quants paràgrafs. Es desconcentra, està inquiet i aleshores busca altres coses que fer. De fet, a mi em passa el mateix que ell, avans tenia el costum de llegir en el meu temps llibre, ara, si llegeixo un llibre és perque me l'encomanin sinó, quan tinc temps lliure lo primer que faig és agafar l'ordinador i navejar.

Carr diu: "Creo que la mayor amenaza es su potencial para disminuir nuestra capacidad de concentración, reflexión y contemplación. Mientras Internet se convierte en nuestro medio universal, podría estar readiestrando nuestros cerebros para recibir información de manera muy rápida y en pequeñas porciones. Lo que perdemos es nuestra capacidad para mantener una línea de pensamiento sostenida durante un periodo largo".

Author: Estefania
•10:10
PRÀCTICA 1: Completar la presentació feta a classe amb continguts elaborats personalment a partir de l'estudi del tema "cultura lliure i programari lliure"

Avui hem treballat amb el Powerpoint i per pràcticar tot el que hem après a classe he fet una presentació Powerpoint sobre el piano, aplicant-hi diferents efectes.
Aquí la teniu:



PRÀCTICA 2: Creació d'una presentació com a recurs "creatiu"

He creat una presentació d'una diapositiva amb so integrat. Per poder afegir l'arxiu de so, he hagut de passar-lo de format MP3 a WAV, ja que Microsoft requereix aquest format per poder fusionar l'arxiu de so amb la diapositiva.

He aplicat diferents efectes:

  • Elements multimèdia
  • Botó d'acció
  • Intervals de temps: hi ha objectes que apareixen i després desaparèixen , és a dir, tenen un recorregut d'anada i després de tornada.
  • Efectes: hi ha diferents tipus de desplaçaments, ja siguin predissenyats o personals.
  • Àudio durant tota la presentació.
El tema triat es la TARDOR:
Author: Estefania
•12:58
dijous 15 d'octubre del 2009

El dijous vam fer una sessió intensa de teoria i vam treballar el Codi Escrit i Oral, prèviament havíem fet una síntesi d'un dossier que ens va donar l'Imma i per tant la classe podia ser més dinàmica i ràpida. A continuació us faig una breu síntesi sobre els conceptes més importants que hem treballat


EL CODI ESCRIT I ORAL


Hem de distingir les:
  • Diferències contextuals
    • Diferències textuals

    L'Estatus de l'escrit segons Vigner:

    • Escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.

    • Escrit, codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial.

    • Escrit, llengua: l'oral i l'escrit són autònoms.

    L'Estatus de l'escrit segons Scinto:

    També vam definir els 4 processos bàsics de la comunicació (que són d'un altre tema):
    Escriure: és el procés a través del qual es produeix un escrit significatiu. Escriure va molt més enllà que posar unes lletres. Es posa èmfasis en:

    • els aspectes formals (cal·ligrafia, aspectes d’espai)
    • els aspectes lingüístics (lèxic, morfologia…)
    • els aspectes discursius (estudiar el procés de composició i característiques i els diferents tipus de text.

    Segons la funció triarem un text o un altre també segons les seves característiques.

    Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, correcció i adequació a la situació comunicativa.

    Escoltar: és comprendre un misatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció del significat i interpretació d’un discurs pronunciat oralment.

    Que demana? ......

    • paper actiu i participatiu
    • respecte per l’emissor i les seves idees
    • ser objectiu per entendre que ens diu l’altre.

    Un bon oient sap descobrir quins objectius té l’orador , a més a més, sap descobrir les idees principals de qui parla, i a més a més, sap reaccionar a aquest missatge i parla quan acaba l’orador.

    Author: Estefania
    •12:59

    dijous 1 d'octubre del 2009

    Vam fer una prova lingüistica.

    ___________________________________________________________________________________________________


    dimarts 13 d'octubre del 2009

    LA DESCRIPCIÓ (Models)

    Vam començar la sessió escoltant diferents cançons, i després apuntavem els adjectius que ens suggerissin i al final de tot, els vàrem posar en comú.

    1- El gripau blau - Ara va de bo
    ADJECTIUS: felicitat, inocència, infantesa, jocs, llibertat
    2- Lila - Whiskyn's
    ADJECTIUS: ritme, vitalitat, rellotge aturat (el temps no et canvia)
    3- Pedro Navaja - Gato Pérez
    ADJECTIUS: tranquil·litat, salsa, dansa, musicalitat, vida
    4- Com un puny - Raimon
    ADJECTIUS: tristesa, soledat, distància
    5- Nit de Sant Joan - Sisa
    ADJECTIUS: festa, danses, foc

    També vam treballar la poesia visual de Joan Brossa:

    A continuació la Imma ens va llegir dos poemes:

    Gernika

    Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones
    triaven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El repertori
    era una mica limitat, perquè era temps de guerra.

    Era dia de mercat.
    Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra,
    dos quarts de sobte, del cel, d'on vénen, diuen, els àngels i els ocells,
    queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre s'havia capgirat.

    Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia.
    Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat.
    Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix.
    I així començava la gran uniformitat.

    Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta nou ferits.
    Quina gesta, senyors, qina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l'espera.
    No habitaven als Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades?
    I l'arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus.
    I encara no ressuscitat.

    JOSEP PALAU I FABRE

    Si parlo dels teus ulls
    Si parlo dels teus ulls em fan ressò
    cadiretes de boga i un ponent de coloms.
    Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

    Si parlo dels teus llavis em fan ressò
    profundíssimes coves i ritmes de peresa.
    Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
    Si parlo dels teus cabells em fan ressò
    platges desconegudes i quietuds d'església.
    Els teus cabells, com l'escuma del vent.
    Si parlo de les teves mans em fan ressò
    melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
    Les teves mans, tan lleus com un sospir.
    Si parlo del teu cos,
    del teu cos que he estimat,
    només em fa ressò la meva veu,
    i llavors tanco avarament els ulls
    i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
    que he seguit lentament a través del teu cos
    tan càlid com la llum,
    tan dens com el silenci.

    MIQUEL MARTÍ I POL


    Vam treballar també els contes, amb un àudio Abiyoyo de Xesco Boix. Aquest autor és mort actualment, però en la seva època va tenir molt d'èxit.


    Per acabar la sessió vam veure un vídeo clip de l'anunci de l'Estrella Damn (Summercat), que en aquest cas, s'utilitzen imatges i música en la situació descriptiva.


    Author: Estefania
    •12:56

    PRÀCTICA 1: Ús de Google Notebook

    A classe vam aprendre a utilitzar el Bloc de notes de Google. Així doncs, per acabar de pair tot el funcionament he creat un bloc de notes personal de pel·lícules. Com podreu veure he fet 3 seccions i a cada una d'aquestes hi ha un llistat de pel·lícules, les quals tenen diferents etiquetes i algunes petits comentaris. Aquí us poso el link on es visualitza la meva creació
    http://www.google.com/notebook/public/02965528248199920447/BDReDSgoQtY7S-MMk?hl=es


    PRÀCTICA 2: Creació d'una presentació amb Google Docs

    Aquí us presento la meva presentació amb el GOOGLE DOCUMENTS. Ho he fet mitjançant el Google Presentation, que és un programa semblant al Microsoft Office Powerpoint però té menys accesoris i complements.

    L'he feta sobre La informació a Internet centrant-me en les Tècniques per buscar a Internet.


    Author: Estefania
    •12:35

    PRÀCTICA 1: Retocar la imatge original utilitzant els "filtres" i/o altres efectes i penjar-la al bloc de treball personal

    He agafat una fotografia qualsevol i he fet diferents efectes:

    • He posat un marc de fotos.
    • He posat un efecte còmic.
    • He ficat una sombra a la persona de la fotografia.
    • He cambiat el color del suposat llit ( color blanc )

    De tal manera que sembla que el fons de la fotografia sembli un dibuix.

    • Píxels: 400 x 330
    • Tamany: 22'7 kB

    He agafat una segona fotografia a la qual hi he fet diferents efectes:

    • He afegit un estrelles a tota la fotografia.
    • He retallat la persona i el seu suport.
    • He posat un fons diferent.
    • He posat un efecte de transparència.

    • Píxels: 400 x 149
    • Tamany: 13'5 kB


    PRÀCTICA 2: Enregistrar un fragment d'àudio, retocar-lo utilitzant un programa adequat i publicar-lo al bloc personal

    Després de molta feinada he aconseguit modificar una cançó, de fet, el més difícil ha sigut passar-la a MP3 i pujar-la. He fet diferents efectes, canvis de to, canvis de velocitat, ecos, entre d'altres. Com que no es visualitza el video he posat el link per així que es pugui escoltar.


    PITBULL - Hotel Room

    I want everybody to stop what they're doing. Now if you know you're with somebody you're gonna take the hotel room tonight, make some noise... Meet me at the hotel room [x4]

    [Chorus]
    Forget about your boyfriend and meet me at the hotel room, you can bring your girlfriends and meet me at the hotel room. [x2]
    We at the hotel, motel, holiday inn. [x4]

    She like that freaky stuff, 2 in the oh! and 1 in the ah!, that kinky stuff, you nasty, but I like your type and like TI its whatever you like. Bring your girls its whatever tonight, your man just left, i'm the plumber tonight, i'll check your pipes, oh, you the healthy type. Well, here goes some egg whites. Now gimme that sweet, that nasty that gushy stuff, let me tell you what we gon do. 2 + 2, i'm gon undress you. Then we're gonna go 3 and 3 you gon' undress me. Then we're gon' go 4 and 4, we gon' freak some more, but first!

    [Chorus]
    after party in the hotel lobby, then we off to the room like vroom! put them fingers in your mouth uh open up yout blouse and pull that g-string down south oooo! OK shawty, 1's company, 2's a crowd, and 3's a party. your girl ain't with it, I got somebody, and by nature she's naughty. Now gimme that sweet, that nasty, that gushy stuff. let me tell you what we gon do, 2 + 2, i'm gon undress you. Then we gonna go 3 and 3, you gon undress me. Then we gonna go 4 and 4, we gon freak some more!
    But first...







    www.goear.com/listen/a416346/Hotel-Room-pitbull
    Author: Estefania
    •5:31
    Aquesta és la primera entrada de l'assignatura. A la primera classe ens la va presentar, i bàsicament treballarem diferents aspectes de la comunicació.

    Vam començar fent un autoretrat i després vam posar en comú alguns. Eren anònims, així que es tractava d'endivinar a qui es descrivia. La professora se'ls va emportar, per tant no el puc escriure en aquesta entrada, si no és que algun dia ens els torna.

    També vam fer una mica d'història familiar, bàsicament per saber quina era la nostra llengua materna, amb quina llengua parlavam amb els amics, familiars, etc.

    En la primera sessió de Grup Petit vam començar fent una activitat la qual havíem de donar un grau d'intensitat a 8 paraules del mateix camp semàntic.

    CAMP SEMÀNTIC: Brutícia

    Brut --> 1
    Impur --> 4
    Imfecte --> 3
    Llerdós --> 2
    Merdós --> 9
    Porc --> 0
    Ronyós --> 7

    Ha sigut una activitat molt interessat, hem pogut comprovar com una mateixa paraula segons la persona se li pot otorgar grau d'intensitat diferent, hi han hagut diferents resultats, i alguns de ben contraris, per exemple, per a mi la paraula porc, es com aquell qui diu guapu a algú, en canvi, per a altres persones tot al contrari, li posàven énfasi negativa.


    En una altre de les sessions vam llegir diferents fragments i els vam comentar per grups. Nosaltres vam llegir: Pagès, V. Un tranvia anomenat text. Barcelona: Ed.

    També vam treballar el llenguatge i les llengües de Tuson,J (1984), per tal d'arribar a la definició del llenguatge :

    - És un medi de comunicació i és el més extens de tots els que poseïm
    - És un factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè ens fa possible el discurs abstracte
    -Permet l'expressió lliure i interior
    -És el suport de la memòria


    L'últim text que vam treballar és sobre la COMPETÈNCIA COMUNICATIVA.


    Què és competència comunicativa?

    Segons Gumperz i Dell Hymes "és la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. Que ho adquirim a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències"


    Components de la competència comunicativa:

    1. Competència lingüística/gramatical: codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic, i nivell semàntic)
    2. Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús (que demana cada situació comunicativa)
    3. Competència discursiva: és l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats
    4. Competència estratègica: és l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal